Elaboració

Partirem d’unes sépies menudes a les quals retirarem els ulls, la boca, la pell i la barqueta. Ho farem amb molta cura de no trencar la bossa de la tinta ni la melsa. També mirarem que no tinguen l’estómac, una bosseta sempre plena de crostes o arena. 

En una cassola amb tapa, hi posarem en cru les sépies a daus amb els seus interiors, la ceba tallada a tires fines, els alls sense pelar i xafats amb la mà, el llorer, la punta de pebre roig i el vi, que també podríem canviar-lo per conyac. Ho salarem i ho taparem. Ho courem a foc suau durant uns 40 minuts. 

Mentrestant, ho anirem vigilant per evitar que s’enganxe. Per això, hi afegirem unes gotes d’aigua de tant en tant, però sense cobrir-ho mai d’aigua. 

Ho anirem remenant amb una cullera de fusta i opcionalment hi podríem afegir al final una picada feta amb all, julivert, ametles i pa fregit. Això ja li donarà un punt de distinció. 

Els sepionets a la bruta es preparen en menys temps, ja que per la mida que tenen sols necessiten un saltat ràpid.  

Partint d’uns sepionets als quals sols hem tret la barqueta, els saltarem en una paella a foc ben viu amb uns quants alls tendres tallats a rodanxes i un bon raig d’oli d’oliva. Desglaçarem la paella amb una mica de vi blanc i ben salats els servirem si pot ser en la mateixa cassola i al mig de la taula.  

La manera de menjar aquest plat era ben senzilla: al mig de la taula i com a forquilla un tall de pa. Això sí, sempre s’ha de menjar la part del plat que t’és més propera.