Skip to main content

Església Fortalessa Arxiprestal de l’Assumpció

Església Fortalessa Arxiprestal de l’Assumpció

Gòtic valencià, segles XVI – XVII (1582-1667) - Monument històric nacional

El conjunt de l’església presenta un plantejament funcional exterior de caràcter militar, ja que Vinaròs no tenia castell ni fortalesa que protegís la ciutat. De fet, l’edifici va exercir funcions defensives durant l’expulsió dels moriscos, durant el regnat de Felip IV, com a protecció contra els pirates i corsaris turcs, durant les guerres Carlistes i durant l’últim quart del segle XIX, quan l’església es va convertir en quarter per ordre del general Jovellar.

Esglèsia fortalesa

Per això, la construcció uneix funcionalitat religiosa i defensiva, i té els trets propis dels temples fortalesa mediterranis: torre sòlida, pas de ronda a la part superior, muralla sobre els corredors, murs en talús, murs amb troneres i espilleres, etc. L’església, obra dels mestres francesos J. Triafont i M. Valganbol, està formada per una nau central i capelles laterals entre els contraforts. Així mateix, destaquen les pintures d’arquitectures fingides al mur exterior, les úniques amb aquestes dimensions a la Comunitat Valenciana.

Plaça parroquial · C/ Sant Cristòfol · Tel. 964 451 933

Horari: cada dia de 10:00 a 13:00 h i de 17:30 a 18:30 h

Portalada barroca, segles XVII – XVIII (1698-1702)

La portalada és un retaule de dos cossos, obra de J.B. Vinyes i de B. Mir: un de base més sòlida i, el de dalt, més esvelt, rematat per una cornisa. La pedra base procedeix de les pedreres locals de la serra del Puig, la pedra fosca de Xilxes i la pedra blanca dels jaciments situats entre Vinebre i Ascó. Destaquen les dues parelles de columnes salomòniques rematades amb capitells corintis i l’anagrama de la Mare de Déu envoltat d’àngels i motius florals.

Portalada plateresca, segle XVI (1560)

Es tracta de l’únic vestigi existent de l’antiga església. Està constituïda per dues pilastres adossades que sobresurten dos terços de la paret, amb final rectangular i un arc de mig punt completament llis. Cada dovella de l’arc està decorada amb un querubí. La portalada està rematada per una fornícula amb la imatge de Nostra Senyora de l’Assumpció, obra de l’escultor vinarossenc A. Serrano. El conjunt es completa amb uns querubins que duen l’anagrama de l’Assumpció, amb la data de la construcció i la inscripció «Veni Coranaberis». Així mateix, criden l’atenció els dos medallons amb els rostres de Sant Pere i Sant Pau que miren cap a l’interior.

Esglèsia fortalesa

      

 Torre del campanar, segles XVI-XVII

De base quadrangular, té una alçària aproximada de 33 metres. És sòlida i robusta, pròpia de l’arquitectura purament militar, amb murs que arriben a una gruixària de 170 cm. A l’interior, hi ha quatre plantes: la primera va albergar la presó, coneguda popularment com «la gossera»; a la segona, hi ha la maquinària del rellotge. La tercera és la planta diàfana, i la quarta és la sala de campanes. Les campanes també es feien servir com a element defensiu, sobretot en el cas d’atacs de corsaris i pirates, quan es feia el que popularment s’anomenava el «toc a moro». Cal destacar, també, l’escala de caragol de l’interior i les voltes de les diferents sales.

Capella de la Comunió, segles XVII i XVIII

Es troba adossada a l’església i s’hi comunica per l’interior. Es va construir en dues fases: a la primera fase, entre 1657 i 1667, les obres les va dur a terme J. Ibáñez; la segona fase, projectada per l’arquitecte vinarossenc Pere Gonell, va finalitzar l’any 1794. La llinda adovellada barroca a través de la qual s’accedeix a la capella és obra d’A. Ximbó i presenta dues pilastres que subjecten un frontó dividit en dos, decorat amb boles i puntes de diamant als costats, que alberga l’emblema eucarístic. S’hi observen treballs interessants d’estuc policromat (1768) que s’atribueixen a J. Esteve Bonet. Els relleus, cornises i daurats que decoren l’interior són obra de R. Cifre i fills (1918).