Poblat ibèric del Puig de la misericòrdia

Al Puig de la Misericòrdia hi ha un singular assentament ibèric on es combina una funció residencial o de casa rural amb una estructura fortificada. Les excavacions al jaciment mostren que el seu desenvolupament cronocultural està constituït per tres fases diferents d’ocupació: una corresponent a l’Edat del Ferro i les altres dues a l’Època Ibèrica.

Els vestigis de l’Edat del Ferro estan molt destruïts. Són edificacions de planta rectangular fabricades en maçoneria amb una cronologia que engloba la segona meitat del segle VII i la primera meitat del VI a. C. El material ceràmic aparegut està format per atifells fets a mà i decorats amb cordons digitats. Juntament amb el material indígena, també s’hi ha trobat ceràmica d’importació fenícia, especialment àmfores procedents del sud peninsular.

Respecte a l’Època Ibèrica, les excavacions han posat al descobert la zona d’una muralla, amb uns murs que superen els 4 m d’amplària en alguns punts. Aquestes restes corresponen, segons la ceràmica grega que s’hi ha trobat, a un moment posterior a l’any 550 a. C., si bé és cert que la ceràmica més abundant ha estat la procedent del comerç fenici, especialment àmfores, gerres, plats trípodes i fragments d’atifells bicroms.

El jaciment va ser abandonat a principis del segle V a. C., per ser ocupat posteriorment i construir-ne un de nou amb un plantejament diferent. En aquesta nova etapa es va planificar una petita casa rural de carrer central, la datació de la qual podria ser de mitjan segle II a. C., per la presència d’atifells de vernís negre i àmfores itàliques. Correspondria a un petit assentament de caràcter agrícola, tal com assenyala el material arqueològic. Entre les troballes, destaca un podall de ferro, eina de poda que indicaria l’explotació de la vinya. També s’hi ha trobat abundant material de ceràmica ibèrica fabricada a torn i escassos fragments fabricats a mà. El plantejament arquitectònic porta a intuir que, a més del caràcter agrícola, l’assentament va poder assumir algun tipus de funció estratègica, tenint en compte que al seu voltant hi ha altres assentaments, com el del Puig de la Nau o el Perengil, el de la Tossa Alta de Benicarló o el de la Moleta del Remei, més al nord. 

Va ser abandonat a finals del segle II a. C.